劫叛
拼音jié pàn
注音ㄐ一ㄝˊ ㄆㄢˋ
词语解释
劫叛[ jié pàn ]
⒈ 谓部下将士劫持主将而叛变。
引证解释
⒈ 谓部下将士劫持主将而叛变。
引《旧唐书·李密传》：“世充 围 偃师，守将 郑頲 之下兵士劫叛，以城降 世充。”
相关词语
- bèi pàn背叛
- dǎ jié打劫
- è jié厄劫
- fǎn pàn反叛
- hào jié浩劫
- jié nàn劫难
- jié chí劫持
- kòu jié寇劫
- pàn dǎng叛党
- pàn lí叛离
- pàn guó叛国
- pàn táo叛逃
- pàn biàn叛变
- pàn jūn叛军
- pàn tú叛徒
- pàn luàn叛乱
- pàn nì叛逆
- qiǎng jié抢劫
- rǎo pàn扰叛
- ā sēng zhī jié阿僧秪劫
- ā sēng qí jié阿僧祇劫
- bō bō jié jié波波劫劫
- bīng jié兵劫
- bì jié避劫
- bèi pàn倍叛
- bào jié暴劫
- bǎi yuē bǎi pàn百约百叛
- bái jié白劫
- bì jié毕劫
- bā shí yì jié八十亿劫
- bǎng jié绑劫
- bā bā jié jié巴巴劫劫
词语组词